Blogia
-...Carrucaweb...-

Fernando Pessoa

AH! LA ANGUSTIA



Ah! La angustia, la abyecta rabia, la desesperación
De no yacer en mí mismo desnudo
Con ánimo de gritar, sin que sangre el seco corazón
En un último, austero alarido!

Hablo -las palabras que digo son nada más un sonido:
Sufro -Soy yo.
Ah, extraer de la música el secreto, el tono
De su alarido!

Ah, la furia -aflicción que grita en vano
Pues los gritos se tensan
Y alcanzan el silencio traído por el aire
En la noche, nada más allí!

Enero 15 de 1920

 

Versión de Rafael Díaz Borbón

 

 

El meu comentari:

 

Aquest poema de Fernando Pessoa, va ser escrit el 15 de Gener del 1920.

La seva temàtica és sobre l’angoixa, la ràbia, la desesperació, de sentiments interns negatius que tenen conseqüències, com per exemple, com diu el poema “sin sangre el seco corazón”, és a dir que no hi ha amor. La pau costarà de trobar-la si segueix així.

Es tracta d’un sofriment continu. Aquesta situació l’autor la desemboca a un silenci misteriós, entrada la nit és la solució per calmar-ho tot. El repòs, la calma són els secrets per calmar la fúria que tens a dins. Les paraules solament representen un so que s’esvaeix en l’aire. Les paraules només són paraules. La ràbia es conté i l’anima l’absorbeix com una esponja; quedant-se amb les impureses i que solament deixi fluir les bones coses. La ràbia és difícil d’eliminar-la sense produir més ràbia. Pot ser culpa de la societat? Potser la societat és la que fa dolent a l`¡ésser humà... i no ens en hem donat compte. Tot plegat resulta misteriós, difícil i confós. La fúria per evadir-se, pot ser causa de crits en va, en el no res. Esperem que algun dia tot el món incomprès serà comprès per tot el món que té la raó, la pau, la “Bonansa”, la tranquil·litat i fins i tot la felicitat.

Personalment crec que una possible causa de tot aquest embolic és l’estrès. Aquest es va acumulant i formant una gran pilota es va tornant gran fins que es torna gegant. Les conseqüències poden ser les que el poema descriu.

Per acabar, cal dir que Fernando Pessoa constava de diferents personalitats a l’hora d’escriure poemes, per tant el podem classificar en diversos personatges.

 

Fernando Pessoa...

Introducció del poeta del mes: Fernando Pessoa, nascut a Lisboa l'any 1888. Pessoa concentra en ell totes les avantguardes de la literatura portuguesa de les primeres dècades del segle XX i la multiplicitat dels seus heterònims són una mostra de la seva capacitat creativa i de la riquesa dels seus registres d'estil. Ricardo Reis, Álvaro de Campos, Alberto Caeiro, el baró de Teive, són només alguns dels altres "jos" creatius del genial poeta i dramaturg.trobem un escriptor que és molts escriptors al mateix temps.  

 

Cronología concreta: 1888 - Neix a Lisboa, el 13 de juny. La seva mare, nascuda a les Açores, provenia d'una rica família de terratinents i era una dona culta, que llegia i parlava francès, escrivia poesia i tocava el piano. El seu pare era un general, que treballava al Ministeri de Justícia, li encantava la música i era crític musical. Als primers anys, la família vivia a la part rica de Lisboa, prop de l'Òpera, San Carlos.1889 - "Neix" Caeiro (un dels seus heterònims) a Lisboa. 1893 - Mor de tuberculosi el seu de pare (Joaquim de Seabra Pessoa). 1894 - Mor el seu germà Jorge. Primer heterònim: Chevalier de Pas. 1895 - Primera poesia, "A minha querida mama". La seva mare es torna a casar i es trasllada amb els seus fills a Durban, Sud-Àfrica, on el seu segon marit havia estat enviat com a cònsol de Portugal. Allà rep una educació anglesa que farà que la influència anglosaxona sigui constant en el seu pensament i obra, fins i tot convertint-lo en un poeta bilingüe. 1896 - Viatja amb la seva mare a Durban. 1897 - Estudis primaris a una escola de germanes irlandeses de Durban. 1898 - Neix la seva germana Henriqueta Madalena. Ingressa a la Durban High School, on estudiarà tres anys. És important la seva relació amb el director, W. H. Nicholas, professor de llatí i gran coneixedor de la literatura anglesa.
Crea l'heterònim Alexander Search.
1888 - Alvaro de Campos "neix" a Tavira, el 15 d'octubre, a dos quarts de dues de la tarda: histèricament histèric. Diu Pessoa: "La data coincideix amb la del seu horòscop. Estudis de liceu; després a Glasgow, d'enginyeria naval. Ascendència judaica. Viatges a l'Orient. Paradisos artificials i d'altres. Partidari d'una estètica no aristotèlica, que veu realitzada en tres poetes: Whitman, Caeiro i ell mateix. Emprava monocle. Irascible impassible." 1900 - Neix el seu germà Luís Miguel. 1901 - Primeres poesies en anglès. Viatge de vacances a Portugal. 1903 - L'admeten a la Universitat de Cap de Bona Esperança. 1905 - Se'n va sol i de manera definitiva a Portugal. Ja no es mourà de Lisboa. Primer viu amb una tieta i una àvia boja; després amb una altra tia; amb la seva mare, novament vídua, i després en domicilis incerts (segons Octavio Paz). 1905-08 - Escriu els seus primers poemes tan sols en anglès; llegeix Milton, Shelley, Keats, Poe. Més endavant descobrirà Baudelaire i la poesia simbolista. 1906 - Es matricula al Curs Superior de Lletres de la Universitat de Lisboa. 1907 - Abandona la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa i instal·la una tipografia (amb una petita herència de l'àvia), que fracassa. Després treballa com a "correspondente estrangeiro", és a dir, redactor ambulant de cartes comercials en anglès i francès.
Composició de "Regret", en anglès.
1908 - Escriu els primers fragments de Fausto. 1912 - Primeres publicacions-una sèrie d'articles sobre la poesia portuguesa-a la revista "Á Aguia", òrgan del renaixement portuguès. 1913 - Coneix el pintor Almada Negreira i el poeta Mario de Sá-Carneiro, que seran els seus companys en l'aventura futurista. Per aquesta època també manté correspondència amb Sá-Carneiro, que estudia a la Sorbona de París. Amants de la poesia decadent, renovadors de la poesia simbolista, Pessoa s'inventa el "paulisme". A través de Sá-Carneiro, que viu a París, descobreiux Marinetti i el futurisme. Amb el temps, es considerarà que els tres grans futuristes mundials són: Apollinaire, Maiakovski i Pessoa. 1914 - Apareix en públic l'heterònim Alberto Caeiro i els seus deixebles, el futurista Álvaro de Campos i el neoclàssic Ricardo Reis. Poemes d'Alvaro de Campos (segons Sá-Carneiro, l'obra mestra del Futurisme). 1915 - Obres: O Guardador de Rebanhos (1911-1912); O Pastor Amoroso; Poemas Inconjuntos (1913-1915). A l'abril apareix el primer número de la revista "Orpheu" (on hi publica "Oda triomfal") i, al juliol, el segon i darrer (on hi publica "Oda marítima"). Indignació de públic i crítica. 1916 - Vol establir-se com astròleg, afició que li porta complicacions, pel pas de l'anglès místico-eròtic Crowley per Lisboa.
Suïcidi de Sá-Carneiro a París.
1917 - Ultimatum (a la revista "Portugal Futurista", dirigida per Almada Negreira): Super-Home; Super-Camoes. 1920 (i 1929-30) - Cartes d'amor a Ophélia (Queiroz). Publica el poema "Meantime" a la revista anglesa "Athenaeum", que atrau l'atenció de la crítica anglesa. 1921 - Funda l'editorial "Olisipo" on publica els seus English Poems I i II 1922 - Col·labora a la revista "Contemporanea", amb O Banqueiro Anarquista, narració. Vel·leïtats polítiques: elogi dels nacionalismes i dels règims autoritaris.  1923 - Publicació de la revista "Atena" (cinc números), que descobreix Pessoa. Incidents amb l'autoritat. 1925 - Mor la seva mare.  1927 - Publicació de la revista "Presença"1935 - Mor a Lisboa, el 30 de novembre, de cirrosi segons uns; d'una hepatitis, segons altres. Darrera frase (escrita en llapis): "I know not what tomorrow will bring". 

  

http://www.tvcatalunya.com/aleph/2000/pessoa/index.htm