Subllum

 

Perquè un bell dia, dic, van anunciar-me
com al just, un home
per al després del viure, destinat,
mentre fos a la terra, a prolongar
solament un propòsit: el seu cor.I el cor volia dir que enlloc no hi ha
clemència ni repòs,
ni clau clavat del tot ni fusta ben polida,
ni infant crescut ni febre
que no torni més alta. I que aquest cor,
reduït a misteri
i vàlvula i punt tràgic, era Déu
de nou penjat i ensangonat per mi. 

Comentari: Aquest poema es titula “Subllum”, va ser publicat l’any 2000 a l’editorial Proa.

La temàtica comença elogiant el dia, ja que li diu “bell”. Quan diu que “van enunciar-me ”, es refereix al dia que va néixer. I mentre que estigués viu, es tracta d’un propòsit, que és fer el bé i la bondat, per això es refereix al “seu cor”. A continuació expressa que si es vol complir aquest objectiu marcat pel cor, no hi pot haver treva possible, és a dir que haurà de ser home de bondat fins a la mort.

Trobem una clara temàtica religiosa ja que esmenta a Déu, que es troba al cor dels homes.