Biografia d'en J.V. Foix

J. V. Foix va nèixer a Sarrià el 1893 i va morir el 1987 al mateix poble convertit en barri de la ciutat de Barcelona. Provinent de família de pastissers, continuà el negoci familiar amb què el seu pare s'establí a Sarrià. Féu el batxillerat i començà estudis de Dret, carrera que mai no acabà. El 1917 s'incorpora a "La Revista2 i l'any següent el trobem dirigint la revista "Trossos". Col·laborà en diverses revistes, entre les quals destaquem "Terramar", "Monitor", "L'Amic de les Arts" i "Revista de Poesia". Fou redactor de "Quaderns de Poesia", director de "Revista de Catalunya" i de la plana literària diària de "La Publicitat". El 1933 representà el PEN Club Català al Congrés de Dubrovnik (Croàcia). Després de la Guerra Civil col·laborà a "Ariel", "Dau al Set", "Poesia" i "Serra d'Or". L'obra assagística de Foix comprèn Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb Josep Carbonell, i els reculls d'articles Els lloms transparents (1969) i Mots i maons o A cascú el seu (1971), aquest darrer exclusivament sobre temes d'arquitectura, resten esparsos molts treballs publicats en diaris i revistes. És autor d'un dietari de memòries personals, una mostra del qual fou publicada amb el títol de Catalans de 1918 (1965). Estretament lligat al món de les arts plàstiques, presentà les primeres exposicions de Miró i Dalí i publicà, junt amb Joan Ponç, el volum La pell de la pell (1970). L'obra poètica de Foix comprèn, a banda de títols marginals com Còpia d'una lletra tramesa a Na Madrona Puignau, de Palau ça Verdera (1951), Allò que no diu "La Vanguardia" (1970) i Els amants (1973), sis volums de proses poètiques: Gertrudis (1977), Krtu (1931), Del "Diari 1918" (1956), L'estrella d'en Perris (1963), Darrer comunicat (1970) i Tocant a mà... (1972), que pertanyen a un cicle unitari, i sis llibres en vers: Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1948), On he deixat les claus... (1953), Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) i Desa aquests llibres al calaix d'abaix (1964) i, el 1985 publica el seu darrer llibre, Cròniques de l'ultrason. Ha rebut diversos premis, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1973; el 1984 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el govern espanyol li atorgà el Premio de las Letras Españolas.