Blogia
-...Carrucaweb...-

Assaig de cántic en el temple, de El caminant y el mur

(Del llibre El caminant i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954) 

 Inocente

" Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria "

Salvador Espriu

Comentari:

 He escollit aquest poema perquè quan l’he vist m’ha recordat a les classes de català, que tan m’agradaven, de fa uns anys ja que me’l vaig aprendre de memòria i el vaig recitar davant de la classe. Es a dir que ja feia molt de temps que aquest poema estava predestinat a ser comentat per mi en aquesta especial ocasió.Primerament aquest poema parla sobre que el lloc on viu no li agrada, com si estigués vivint en un lloc que no li correspon. Després manifesta el desig de marxar-ne ben lluny, en un altre indret on tot és perfecte, o si més no, és millor. A continuació expressa que és just i ha de seguir el seu curs natural quan diu, "Com l’ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret". És a dir que si ha de emigrar, per què no fer-ho? Més endavant dona a entendre que un cop hagi marxat de la seva antiga terra injusta, es sentiria ridícul d’haver viscut en aquesta. I per tant satisfet d’haver-la deixat. Tot això ho imagina perquè torna a la realitat i manifesta que morirà en la seva terra natal perquè és el que es mereix, quan diu “sóc també molt covard i salvatge”. Però malgrat tot, finalment diu que encara que la seva terra sigui molt despreciada, en el fons se la estima i romandra en ella fins a la fi dels temps.Aquesta visió de Espriu es podria identificar en l’Espanya després de la guerra civil ja que qualsevol país després d’una guerra queda destrossat, la visió de la terra d’esperança i d’il·lusió per emigrar podria ser cap a països d’Amèrica, ja que la gent que s’ho podia permetre ho va fer, però molta altra va romandre a la “covarda, vella, tan salvatge terra”. Espriu va viure en temps de guerra, aquest fet podria ser rellevant a l’hora de comentar aquest poema. 

0 comentarios