Blogia
-...Carrucaweb...-

Poeta del mes: Miquel Martí i Pol

Nadala

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.

Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de gran meravella.

Miquel Martí i Pol

Com a comentari personal d'aquest poema en dic varies coses: Primerament que l'he escollit perquè el Nadal és una data molt significativa de la nostra cultura, jo sempre tinc en compte quan queda per Nadal; són unes dates màgiques, sense cap mena de dubte, però que estan canviant. L'autor descriu el Nadal en aquest poema de forma tradicional, amb l'Infant, els bous, Els Reis, l'estrella, però tot això ha estat manipulat en el pas del temps i s'està acabant de transformar en unes dates de consumisme pur. Com a protesta, proposo aquest poema com a lema per a reivindicar tot un moviment a partir del qual es pot arribar a l'essència de l'esperit nadalenc tradicional. Per recuperar el seu origen torna a llegir-te el poema i imaginat com podria ser de bonic el Nadal tradicional com descriu M.M.P.

És clar que tot bon poeta ha de tenir del Nadal algun bon poema, o no. Però en aquest cas Miquel Martí i Pol va voler expressar com n'és de meravellós el Nadal, cantant, emprant les tradicions, seguint un ideal de bon minyó per a que els Reis et portin algun detall o altre... és clar que hi ha el gran dilema aquí, just en aquest punt dels regals, del consumisme, perquè per altre banda a tothom li fa il·lusió rebre algun detallet. Però en excés els nens es tornen egoistes, sobrepossessius, ... Estic rotundament a favor de la manera que descriu  l'autor de com és el Nadal.

Potser quan Miquel Martí i Pol va escriure aquests versos pensava d'una manera semblant a la meva. Defensant el tradicional i l'antic. Segurament descriu la seva il·lusió dels seus Nadals de quan ell era petit; quan ho veus tot màgic, tot és joia, clamor, goig, amor, ... Possiblement es fa més facil, quan ho recordes, perquè ho has viscut, plasmar-ho al paper en forma de poema, sobretot si tens una gran habilitat, qualitat, dó, esma i estil en aquest àmbit literari. 

Aquests versos els va escriure en dates nadalenques evidentment inspirat en el Nadal, de ben segur que li van sortir del cor, de la part més profunda de l'ànima que el va inspirar, juntament amb la part tradicional.

Així doncs us convido a celebrar de la manera més tradicional el Nadal. Jo sóc una persona que aquest aspectes els té molt en compte a la vida diària, encara que us sembli irrellevant, vosaltres mateixos. Tú tries! Vols deixar-te endur per la massa insensible de la societat?

 

Gràcies Miquel Martí i Pol per aquest poema tradicionalista nadalenc! Al cap dels anys, la societat t'asseguro que tu agrairia...si fossis encara per Roda...

 

2 comentarios

Petit Literari -

Perquè ja els vaig comentar i tu no els havies vist.

David Cos -

Veig que has triat dos poemes prou bons. Com és que no els comentes?