Blogia
-...Carrucaweb...-

Mar Portugués

Mar PortuguêsO mar salgado, quanto do teu sal
São lágrimas de Portugal!
Por te cruzarmos,quantas mães choraram,
Quantos filhos em vão rezaram!
Quantas noivas ficaram por casar
Para que fosses nosso, ó mar!

Valeu a pena? Tudo vale a pena
Se a alma não é pequena.
Quem quer passar além do Bojador.
Tem que passar além da dor.
Deus ao mar o perigo e o abismo deu,
Mas nele é que espelhou o céu.
 Mar Portugués¡Oh mar salada, cuánta de tu sal
son lágrimas de Portugal!
¡Por cruzarte, cuántas madres lloraron,
cuántos hijos en vano rezaron!
¡Cuántas novias quedaron por casar
para que fueses nuestra, oh mar!

¿Valió la pena? Todo vale la pena
si el alma no es pequeña
Quien quiere pasar allende el Bojador
tiene que pasar allende el dolor.
Dios al mar el peligro y el abismo dio,
mas fue en él donde el cielo se miró.
 

El meu comentari:

 

Aquest poema de F. Pessoa fa referència a l’oceà Atlàntic que és el que toca Portugal, el seu país natal. Li atribueix qualitats de persones al mar ja que dóna a entendre que són llàgrimes. Una possible interpretació d’aquest poema és que aquestes llàgrimes manifesten la tristesa que li provoca abandonar la seva terra natal en un moment de la seva vida. Una altra possible interpretació és que el poema tingui una especial dedicació i homenatge a tots els colonitzadors portuguesos que van creuar l’oceà i que alguns van morir ofegats, ja que en aquella època els vaixells no disposaven de tantes garanties d’èxit en un viatge a l’altra punta del món. Van ser molt valents, perquè tot i sabent que podien no tornar mai a la seva terra natal i no tenir èxit en la conquesta, van sortir a colonitzar.

Aquest poema ens mostra una altra cara del poeta portuguès, que com ja sabem, mostra diferents personalitats segons el poema que escriu. Aquest és un tret molt característic d’ell.

Finalment la meva opinió personal és positiva ja que el fet d’estudiar poetes d’altres cultures, tot i que sigui a l’assignatura de Literatura Catalana, garanteix un procés de culturització general amb èxit assegurat. Penso que és bo conèixer poetes d’altres cultures. Proposo que es creï una assignatura que es digui literatura mundial, on s’estudiïn els poetes i la literatura en general més important de cada cultura i civilització. Suposaria un enriquiment personal incalculable.

0 comentarios