Blogia
-...Carrucaweb...-

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR



                                     A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

(Del llibre És quan dormo que hi veig clar. Barcelona: Fundació J.V.Foix-Edicions 62, 2004, p. 47 i 49)
   

Comentari:  Aquest poema l’he triat perquè trobo interessant que parli en metàfores. Aquí cadascú es pot imaginar una situació diferent. És la pluralitat que li dóna el doble sentit al poema.  Per tant el poeta juga amb les paraules. A més a més fa algunes rimes que queden bé com per exemple a la primera estrofa els mots “Gepic-antic-garric-dic” , també “era-masovera-bandera-sequera”.Tanmateix en aquest poema també relata les il·lusions dels somnis, quan diu “és quan dormo que hi veig clar”. Quan algú ens parla dels seus somnis, es taca d’una part molt íntima del seu interior. Aquest poema també el pots relacionar amb temes sobre la identitat d’una nació.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres