La pell de brau

 

" Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.
(...)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(...)
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat. "

 Salvador Espriu   

 

 

Aquest poema es titula la pell de brau segurament perquè el brau és admirat per tothom, per aquest mateix fet acaba morint a la plaça. Per tant tracta de dir-nos que la mateixa admiració causada cap a tu et pot ferir o fer desaparèixer.

“Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.” Aquesta frase l’autor la remarca varies vegades, segurament per donar-li una especial importància. Estic molt d’acord en que un defecte en la societat que vivim és que encara que sigui una persona que parli un idioma diferent, són moltes les masses que li van al darrere per interessos encara que sigui pagant l’alt preu de la llibertat o fins i tot la vida per a satisfer a un sol amor, a una sola persona que creuen que val la pena morir per aquesta. No és així companys?... per tant intentem-la canviar entre tots i si hi poses tu el teu granet de sorra contribueixes a millorar-la: sigues tu mateix el teu propi referent.

El poema intenta fer una comparació entre la terra i la llibertat. Aquesta, tan difícil d’aconseguir, tantes morts que han lluitat per la llibertat, quan diu “no podrem mai ser
si no som lliures.” I a continuació remarca el tema de la mort: “que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol”. M’ha semblat molt adequada aquesta frase, un dels motius pels quals he escollit aquest poema. A més a més si t’hi pares a reflexionar, avui en dia encara moren molts homes per un home sol. Les guerres com la de l’Irak, Orient Pròxim, Àfrica... No em sembla just que s’hagi de arribar aquests extrems per aconseguir la llibertat o una altra fita semblant. Cadascú té un trosset de la llibertat de tothom, però si algú imposa la seva llibertat es a costa d’un preu molt alt per treure la llibertat als altres. El poema arriba a la conclusió que Sepharad ha de viure eternament per trobar l’ordre la pau en el treball, en la difícil merescuda llibertat.

Som realment lliures?...