Blogia
-...Carrucaweb...-

L'àmbit de tots els àmbits

 

L' àmbit de tots els àmbits (1980)

Primera part. Poema número 7

 

Compartirem misteris i desigs

d'arrel molt noble i secreta en l'espai

de temps que algú permetra que visquem.

Compartirem projectes i neguits,

plaers i dols,

amb dignitat extrema,

l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

 

Tot això junt, i més, ha de donar-nos

l'aplom secret, la claredat volguda.

 

Miquel Martí i Pol

 

 

 

He triat aquest poema perquè representa la realitat de poder compartir la vida amb un company/a, persona ddurant un llarg temps. De fet en Miquel Martí i Pol el dedica: "A la Dolors ara que fa vint-i-cinc anys que compartim el pa i la sal".

 També perquè a mi m'agradaria haver compartit aquesta relació de joia amb la parella.

El fet d'acompanyar a la teva parella al llarg de tota la vida és molt bonic, després de passar dificultats junts, després de compartir el pa i la sal o fins i tot haver estat enamorats, en fa d'aquest poema una obra d'art, resumint les parts més tendres de l'existència i revelant el perquè de la unió i el vincle entre tots dos. Però depèn de com te'l prenguis quan el llegeixes, pots identificar-hi, després d'haver-lo rellegit moltes vegades, com si pogués estar encarat cap a un grup d'amics molt unit que s'ha consolidat amb el pas dels anys. Hi podríem arribar a creure i tot a que es refereix a un grup, aquesta idea s'esgarra quan busquem informació sobre el poema i diu que l'autor li va dedicar a la seva dona. Aquesta podria estar molt i molt contenta després d'una dedicatòria com aquesta. Ja m'agradaria a mi dedicar-li algun dia un poema com aquest i fet per mi, a la persona que més estimo en aquest món... És clar que per a fer poemes amb aquesta precisió de vocabulari extens i tan ben formulats els versos s'ha de tenir una gran qualitat a més a més de un do de Déu. A mi també m'agradaria dominar algun dia el llenguatge de tal manera per jugar a compondre poesies tan fabuloses, que fins i tot facin somiar al que les llegeixin sobre les teves cabòries, i en acabar se sentin nets, lliures i feliços com un nen amb sabates noves.

 

Gràcies... però espero comentaris vostres

0 comentarios