L'àmbit de tots els àmbits
L' àmbit de tots els àmbits (1980)
Primera part. Poema número 7
Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta en l'espai
de temps que algú permetra que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols,
amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.
Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.
Miquel Martí i Pol
He triat aquest poema perquè representa la realitat de poder compartir la vida amb un company/a, persona ddurant un llarg temps. De fet en Miquel Martí i Pol el dedica: "A la Dolors ara que fa vint-i-cinc anys que compartim el pa i la sal".
També perquè a mi m'agradaria haver compartit aquesta relació de joia amb la parella.
El fet d'acompanyar a la teva parella al llarg de tota la vida és molt bonic, després de passar dificultats junts, després de compartir el pa i la sal o fins i tot haver estat enamorats, en fa d'aquest poema una obra d'art, resumint les parts més tendres de l'existència i revelant el perquè de la unió i el vincle entre tots dos. Però depèn de com te'l prenguis quan el llegeixes, pots identificar-hi, després d'haver-lo rellegit moltes vegades, com si pogués estar encarat cap a un grup d'amics molt unit que s'ha consolidat amb el pas dels anys. Hi podríem arribar a creure i tot a que es refereix a un grup, aquesta idea s'esgarra quan busquem informació sobre el poema i diu que l'autor li va dedicar a la seva dona. Aquesta podria estar molt i molt contenta després d'una dedicatòria com aquesta. Ja m'agradaria a mi dedicar-li algun dia un poema com aquest i fet per mi, a la persona que més estimo en aquest món... És clar que per a fer poemes amb aquesta precisió de vocabulari extens i tan ben formulats els versos s'ha de tenir una gran qualitat a més a més de un do de Déu. A mi també m'agradaria dominar algun dia el llenguatge de tal manera per jugar a compondre poesies tan fabuloses, que fins i tot facin somiar al que les llegeixin sobre les teves cabòries, i en acabar se sentin nets, lliures i feliços com un nen amb sabates noves.
Gràcies... però espero comentaris vostres
0 comentarios